Begues incomunicat

Begues és un poble petit, però no equival a poble avorrit. Al contrari: Begues és un poble on hi ha mocions de censura, on els polítics s’esbatussen durant la composició d’un nou govern, etc.

Begues és un poble on, fa uns anys enrere, gaudia d’una innovació que va remoure el poble de dalt a baix: la inauguració d’una ràdio per internet. Els moments de màxima audiència de Ràdio Begues van coincidir amb les eleccions municipals de 2011, on es va fer un programa especial, amb entrevistes a candidats i ex-alcaldes, entre d’altres.

Però arrel del nou govern, tot va canviar. El model de la ràdio, plural i completament funcional, va perdre’s. Des del mitjà es tractava de donar veu als habitants d’aquest poble, petit, però amb voluntat. Ràdio Begues s’interessava pels veïns, pels actes. El Persones, el Pilota Llarga, o el curt però intens La veu del poble van desaparèixer.

A dia d’avui, Ràdio Begues, entés com a únic mitjà de comunicació del poble (del portal web m’estalvio les paraules) està totalment paralitzada. Tractant de recuperar el ple del passat dimecres 29 de maig, he observat que l’últim ple “penjat” al web és el del 19 de març que, per cert, va penjar-se, ni més ni menys, que el dia 8 d’abril.

Captura de pantalla de la home de Ràdio Begues (radiobegues.cat)

He entrat al web per consultar, almenys, si les actes dels plens es trobaven disponibles.

Captura de http://begues.cat/acordsplens.php

Aquest és el resultat: actes de, atenció, L’ANY PASSAT!

Per últim, des de la mateixa plana apareix un vincle que porta al centre multimèdia de l’Ajuntament. Aquest és el resultat:

L’últim ple data del mes de febrer.

Beguetans, som un poble incomunicat, som uns veïns que no tenen manera de saber què es diu en els plens dels polítics que actualment ens governen. La única manera que tenim de saber-ho és acudint a aquestes sessions, gran part d’elles entre setmana, i a hores intempestives.

La meva preocupació, en aquest moment, es dispara a nivells desconeguts. Quan més hem de trigar a reaccionar? Les meves sinceres felicitacions a la regidoria d'(in)comunicació.

Llegit als mitjans: La Vanguardia

Això ja passa a ser inverosímil. Mariángel Alcázar, si la gent dins del Liceu xiulava no era degut a un embús ni al fet d’arribar tard; ahir nit, el públic xiulava als Prínceps d’Astúries. I no hi ha cap més interpretació vàlida.

La polèmica LOMCE

Aquest migdia, mentre conduïa fins a casa després de la feina, he connectat, com sempre a les 14 hores, amb l’informatiu de Catalunya Ràdio. Igual que cada dia, una entradeta de l’editora, en aquest cas, la Neus Bonet, ens informa de la notícia més important del moment: “Aprovada la LOMCE”.

“No m’ho puc creure”, penso mentalment. Mentrestant, la ràdio continuava sonant. A cada informació nova que apareixia, els pèls del braç se m’anaven eriçant: primer, que el Ministeri d’Educació pagarà l’ensenyament en castellà per aquelles famílies de Catalunya que ho desitgin, tot i que després passarà la factura a la conselleria catalana; és a dir, Catalunya pagarà l’educació en castellà dels nens i nenes que estudiïn en castellà.

Després, la reforma afavorirà les escoles que separin els alumnes en funció del sexe, aportant millores econòmiques; la revàlida torna a ser vigent, etc. Però el que més m’ha sorprès han estat les paraules de María Dolores de Cospedal, la número 2 del Partit Popular defensi que la nova llei servirà per defensar la nació espanyola: “que los españoles sepan como es su país, y se sientan orgullosos de su país”. Aquesta ha estat la gota que fa vessar el got.

Us ben prometo que, mentre sentia això, el primer que m’ha vingut al cap ha estat el vell llibre d’escola de la meva mare, que encara conserva. “Lección 1: la religión”. Així és aquest llibre, ple de religió i d’història d’Espanya. La meva mare va estudiar durant el Franquisme.

Tot això encara és més xocant després de veure les reaccions polítiques de l’última setmana arrel d’un reportatge a Telemadrid on es comparava Artur Mas i els catalans – ep, no vull dir que els catalans siguin convergents – amb el règim nazi de l’Alemanya de Hitler. Cospedal defensa la llei Wert com a model que “vertebra una nació”. Cospedal considera “imprescindible” que els professors sentin l’orgull d’”ensenyar a estimar i defensar el seu país”. 

Mentrestant, continuem patint atacs a tothora i de tota manera. Sembla que els senyors del PP i els seus “barons” tinguin com a objectiu per aquesta legislatura el d’eliminar la frontera que separa Catalunya de la resta d’Espanya. Són continuats els atacs a la llengua i a la cultura, i a sobre hem de suportar com ara fiquen el nas dins una competència pròpia de cada comunitat autònoma com és la d’ensenyament.

El Franquisme està més viu que mai. No és que Espanya no s’aguanti, sinó que Espanya no aguanta Catalunya; som el seu malson preferit, hem aconseguit despertar-los a mitjanit i fer-los suar de valent. La llengua i la cultura no poden eliminar-se a cop de llei o decret, per fer desaparèixer una llengua del mapa cal, primer, eliminar la consciència dels qui la parlen. Així volen iniciar el procés, des de l’escolarització, la base de la nostra infància. En aquest sentit, mentre continuem parlant en català i mantinguem viva la nostra parla, aquesta llei Wert serà un fracàs en termes ideològics.

Crec que la resposta és ben clara.