Aquest migdia, mentre conduïa fins a casa després de la feina, he connectat, com sempre a les 14 hores, amb l’informatiu de Catalunya Ràdio. Igual que cada dia, una entradeta de l’editora, en aquest cas, la Neus Bonet, ens informa de la notícia més important del moment: “Aprovada la LOMCE”.
“No m’ho puc creure”, penso mentalment. Mentrestant, la ràdio continuava sonant. A cada informació nova que apareixia, els pèls del braç se m’anaven eriçant: primer, que el Ministeri d’Educació pagarà l’ensenyament en castellà per aquelles famílies de Catalunya que ho desitgin, tot i que després passarà la factura a la conselleria catalana; és a dir, Catalunya pagarà l’educació en castellà dels nens i nenes que estudiïn en castellà.
Després, la reforma afavorirà les escoles que separin els alumnes en funció del sexe, aportant millores econòmiques; la revàlida torna a ser vigent, etc. Però el que més m’ha sorprès han estat les paraules de María Dolores de Cospedal, la número 2 del Partit Popular defensi que la nova llei servirà per defensar la nació espanyola: “que los españoles sepan como es su país, y se sientan orgullosos de su país”. Aquesta ha estat la gota que fa vessar el got.
Us ben prometo que, mentre sentia això, el primer que m’ha vingut al cap ha estat el vell llibre d’escola de la meva mare, que encara conserva. “Lección 1: la religión”. Així és aquest llibre, ple de religió i d’història d’Espanya. La meva mare va estudiar durant el Franquisme.
Tot això encara és més xocant després de veure les reaccions polítiques de l’última setmana arrel d’un reportatge a Telemadrid on es comparava Artur Mas i els catalans – ep, no vull dir que els catalans siguin convergents – amb el règim nazi de l’Alemanya de Hitler. Cospedal defensa la llei Wert com a model que “vertebra una nació”. Cospedal considera “imprescindible” que els professors sentin l’orgull d’”ensenyar a estimar i defensar el seu país”.
Mentrestant, continuem patint atacs a tothora i de tota manera. Sembla que els senyors del PP i els seus “barons” tinguin com a objectiu per aquesta legislatura el d’eliminar la frontera que separa Catalunya de la resta d’Espanya. Són continuats els atacs a la llengua i a la cultura, i a sobre hem de suportar com ara fiquen el nas dins una competència pròpia de cada comunitat autònoma com és la d’ensenyament.
El Franquisme està més viu que mai. No és que Espanya no s’aguanti, sinó que Espanya no aguanta Catalunya; som el seu malson preferit, hem aconseguit despertar-los a mitjanit i fer-los suar de valent. La llengua i la cultura no poden eliminar-se a cop de llei o decret, per fer desaparèixer una llengua del mapa cal, primer, eliminar la consciència dels qui la parlen. Així volen iniciar el procés, des de l’escolarització, la base de la nostra infància. En aquest sentit, mentre continuem parlant en català i mantinguem viva la nostra parla, aquesta llei Wert serà un fracàs en termes ideològics.
Crec que la resposta és ben clara.